LA CORRUPCION QUE NO CESA EN ESPAÑA,CATALUNYA Y EN CUALQUIER PUNTO DE LA GEOGRAFIA.. ES INAGUANTABLE

Corrupción en la sanidad catalana (CAT) 

 Estoy harto. Estoy indignado. Estoy furioso. Esta es la cuarta vez que empiezo a escribir este artículo desde que hace unas horas he sabido que Josep Prat i Domènech ingresaba de las arcas públicas 280.00€ anuales tan solo por unas pocas horas de trabajo.

Esclat de corrupció a la sanitat catalana

Estic fart. Estic indignat. Estic furiós. Aquesta és la quarta vegada que començo a escriure aquest article des de que fa unes hores he sabut que Josep Prat i Domènech ingressava de les arques públiques 280.000 anuals per només unes hores de feina (cal recordar que compagina els seus càrrecs a la sanitat pública amb la vicepresidència d'una multinacional sanitària!). Més de 23.000 euros cada mes! Estic furiós!

Estic furiós perquè aquests diners no han arribat a l’Hospital de Mataró, on un malalt de càncer va morir patint terribles dolors perquè “no hi havia diners per morfina”.

Estic furiós perquè aquests diners no van anar a pagar els sous de metges i infermeres que haguessin salvat la vida de Natàlia Fuertes Mesa, qui va voltar per 4 hospitals abans de morir sense rebre atenció.

Estic molt furiós perquè mentre aquest impresentable s’embutxaca 23.000 euros al mes, milers i milers de professionals que ho donen tot per la nostra salut veuen com els roben el 5% del seu sou, com no se’ls actualitza l’IPC i, en milers de casos, són acomiadats.

Estic furiosíssim perquè a un poble de la comarca de la Selva el metge més proper que tenen durant la nit està a 35 quilòmetres per carreteres de muntanya mentre el President Artur Mas menteix al Parlament.

Estic furiós perquè el pare d’una criatura malalta crònica haurà de pagar centenars d’euros cada any en receptes.... perquè segons el nostre President diu desvergonyidament que “cal fer un esforç” És possible tanta maldat? És possible ser més abjecte?

Però el que em fa estar extremadament furiós és que Josep Prat no és l’única sangonera que xucla i destrueix la salut dels catalans. N’hi ha a per tot! A Reus mateix fa poques hores acaba de dimitir un regidor perquè la seva empresa era proveïdora de l’hospital Sant Joan de Reus, gestionat pel govern del que ell forma part. “Desconeixia que això fos incompatible” va dir el regidor!!! Ens han pres per estúpids?! Sort que és el regidor d’Empresa i Ocupació, que si no!!!

Agafem un dels molts hospitals comarcals que hi ha a Catalunya. Com a ciutadà i com a periodista fa vuit mesos que demano a polítics i gestors quants diners cobra la gerent dels hospitals de Blanes i Calella. Silenci. He preguntat quants diners es reparteix l’equip gestor en ‘despeses de representació’. Silenci. He preguntat quants diners s’adjudiquen en contractes menors a 12.000, sense concurs públic. Silenci. He demanat els documents per veure les decisions que es prenen sobre els 98 milions d’euros que reben aquests dos hospitals. Silenci, silenci i silenci. No se sent res, però fa una pudor que es pot apreciar a quilòmetres. I només parlo de 98 milions, dels 10.000 que gestiona la Generalitat.

Podria escriure desenes de folis detallant l’immens niu d’amiguisme, càrrecs dobles, portagiratoria, manca de transparència que és des de fa anys la sanitat catalana, però estic molt furiós i no tinc temps.

Si teniu temps, llegiu els articles d’Alfons Quintà, on explica com de corcat està el sistema. Podeu llegir els detalls dels negocis de Ramón Bagó amb els diners de tots els ciutadans. 

Denuncian a una pediatra por cobrar 70 euros por cada vacuna infantil 

 

 Llevaba la vacuna en el bolsillo, le pinchó y me insistió mucho en que no se lo dijera a nadie», añade la madre. «Nos dijo que se la teníamos que pagar allí, que le diéramos 70 euros». A los padres les extrañó que no apuntara la referencia de la vacuna en el libro de vacunación y le pidieron que lo hiciera: «Decía que como no entraba en la Seguridad Social no tenía que figurar».

 

El nuevo director general de la Guardia Civil tiene su propio historial ‘de antecedentes' 

 

 En el patio exterior del Instituto los lunes se reunían los cabecillas jóvenes de los grupos ultras. A veces vestidos con ropajes que dejaban pocas dudas sobre su ideología. Durante los fines de semana ‘patrullaban’ por las discotecas y las zonas de reunión de los jóvenes retando y enfrentándose a quienes por su apariencia no les gustaban. (...) Muy pronto Arsenio Fernández se vio impulsado así en las filas populares hasta llegar a diputado en el Congreso Su primera aparición recordada en la Cámara es de la época de la ‘guerra del fletán’...